Manifest

La percepció de perill ha derivat en sobreprotecció i continu control adult de la infància, impedint l’aprenentatge i domini de nombroses aptituds imprescindibles per al bon desenvolupament físic i la maduració de destreses psicològiques bàsiques: habilitats socials, resolució de problemes, orientació espacial, percepció de eficàcia, autocura, autoconfiança, etc.

Les dificultats dels nens, les nenes i adolescents per caminar, córrer i relacionar-se amb el seu entorn immediat, així com per trobar-se i jugar lliurement amb iguals, s’han vinculat, no només amb manca d’autonomia, sinó amb problemes creixents de soledat i aïllament en nens i nenes, o amb l’increment de l’estrès emocional i la hiperactivitat.

La importància del joc en la infància és tal que està reconegut com un dels seus drets fonamentals, per la Convenció dels Drets de l’Infant, que també indica que “la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret“.

Espanya es troba entre els països europeus on aquest problema de salut pública està més agreujat, amb una prevalença d’un 40% de sobrepès en la infància, en què un 19% dels nens —gairebé un de cada cinc— i un 17 % de les nenes pateixen obesitat [2]. El sobrepès i l’obesitat en la infància són el resultat de la interacció dels gens, els hàbits de vida i els factors fisiològics i socials. L’exposició a factors ambientals, com la contaminació atmosfèrica, també hi poden influir [3]. Segons un estudi realitzat el 2022, si només la ciutat de Barcelona complís les directrius de l’OMS del 2021 per a les PM2.5 i el NO2 podríem evitar 1.468 i 3.094 casos anuals d’obesitat infantil, respectivament [4].

L’obesitat infantil té efectes immediats i a llarg termini sobre la salut física, social i emocional. Els infants i adolescents amb obesitat corren un risc més elevat de patir altres afeccions cròniques de salut i malalties, com asma, apnea del son, problemes en ossos i articulacions, diabetis tipus 2 i cardiopaties. També tenen més risc de patir aïllament social, depressió i baixa autoestima. Els infants amb nivells d’activitat més baixos presenten una prevalença més elevada de trastorns emocionals i psicològics [5].

Per contra, l’activitat física i les activitats esportives ajuden a desenvolupar habilitats socials, proporcionant un ambient flexible que ajuda tots els nens a interactuar amb persones diverses i explorar activament habilitats com ara treballar en equip, resoldre problemes i establir metes [6].

El sobrepès infantil està íntimament vinculat al sedentarisme i a la dificultat dels infants a fer l’exercici mínim diari necessari, en què caldria incloure el desplaçament actiu als centres escolars i l’activitat física a l’entorn del barri. El Ministeri de Salut recomana una mitjana de 60 minuts diaris d’activitat física d’una intensitat entre moderada i vigorosa en nens de 5 a 17 anys. Amb tot, només prop d’un terç dels infants de tot el món realitzen 60 minuts diaris d’activitat física. Els nens i nenes presenten nivells més alts d’ús de pantalles, i tenen menys activitat física en general [7]. L’escola és un lloc on es poden revertir els nivells de sedentarisme i sobrepès, i incrementar l’activitat física i les habilitats socials.

La contaminació de l’aire és un problema invisibilitzat, tot i que causa més morts que els accidents de trànsit: 430.000 morts prematures a Europa, segons l’Agència Europea de Medi Ambient. A més, la infància és especialment vulnerable ja que és un període de creixement, incloent-hi el desenvolupament del sistema respiratori i del cervell, i la contaminació de l’aire pot afectar-lo especialment. De fet, es calcula que aproximadament 1.200 morts prematures en menors de 18 anys són causades per la contaminació de l’aire cada any a Europa [8].

L’evidència científica ha posat de manifest el gran problema de salut pública que representa la contaminació de l’aire a les ciutats –principalment el NO2 i la matèria particulada, PM2.5, PM10 i partícules ultrafines (UFP)– convertida en un important factor de risc de malalties com les infeccions respiratòries, l’asma, les malalties cardiovasculars o el càncer de pulmó. Aproximadament el 33% dels casos d’asma infantil a Europa es poden atribuir a la contaminació atmosfèrica [9]. A més, la contaminació atmosfèrica també afecta la salut cognitiva i el rendiment acadèmic dels infants. L’exposició aguda i perllongada pot provocar funcions executives més deficients, i més risc i prevalença del Trastorn del Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i poden perjudicar la capacitat de resoldre problemes. Altes concentracions de contaminants com PM2.5 i NO2 als patis escolars s’associa amb un desenvolupament més lent de la memòria de treball en infants de 7 a 10 anys. També, els nens que viuen en zones amb més contaminació atmosfèrica per partícules PM2.5 i amb escassetat d’espais verds podrien tenir fins a un 62% més de risc de patir TDAH [10].

A més, l’exposició a la contaminació atmosfèrica suposa un factor de risc per a la salut mental dels més petits. Diversos estudis demostren que nens i adolescents que han crescut en zones amb una alta contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit tenen taxes més elevades de malalties mentals quan fan els 18 anys [11].

Pel que fa als entorns i rutes escolars, un estudi fet a la ciutat de Barcelona [12] va evidenciar que els infants, malgrat que només inverteixen un 6% del seu temps diari en aquests desplaçaments a peu, absorbeixen el 20% de la dosi total diària de contaminants de l’aire durant aquest període (la resta ho fan a casa –35%– i l’escola –30%). Aquests resultats posen de manifest la necessitat de crear camins escolars no només segurs –des del punt de vista de l’accidentalitat– sinó també saludables.[13] [14]