Manifest

Fins fa poques dècades, a Espanya, la majoria de nenes i nens, tant en pobles com en grans ciutats, tenien la possibilitat de desplaçar-se caminant al seu centre educatiu i de fer servir els carrers per al joc, sense acompanyament de persones adultes. Actualment, aquesta autonomia de moviments s’ha vist dràsticament limitada per un model urbà que prioritza la mobilitat en vehicle privat, fet que ha generat tot un seguit d’efectes sobre la vida, les oportunitats de desenvolupament i la salut de nens i nenes.

A part de les conseqüències sobre la seguretat, cal visibilitzar una altra sèrie d’impactes sobre la qualitat de l’aire i l’espai públic que condicionen el desenvolupament i la salut de la infància.

La percepció de perill per part de les famílies ha afavorit l’augment dels desplaçaments en vehicle particular i els embussos a la porta dels col·legis. Es genera un cercle viciós difícil de trencar: més cotxes, més risc, menys nenes i nens caminant.

El predomini de la mobilitat motoritzada als carrers va en detriment de la seguretat i autonomia infantil. Els accidents de trànsit segueixen sent una de les principals causes de mortalitat en nens i nenes menors de 15 anys, i el nombre de vianants d’aquests grups d’edat accidentats en nuclis urbans ronda els 1.800 en aquests darrers anys [1].

L’entorn escolar no sol oferir bons exemples de compliment de les normes de trànsit. Per contra, la saturació de les vies, les preses i una certa permissivitat de les autoritats locals, fan que, a les hores d’entrada i sortida, siguin freqüents les dobles files i l’aparcament en voreres i passos de vianants, al costat d’altres comportaments que, a més, generen un risc real per als que van caminant o amb bicicleta.

Espanya es troba entre els països europeus on aquest problema de salut pública és més greu, amb una prevalença del voltant d’un 40% de sobrepès en la infància, dels quals un 19% de nens -gairebé un de cada cinc- i un 17% de nenes pateix obesitat [2].

L’obesitat infantil té efectes immediats i a llarg termini sobre la salut física, social i emocional. Els nens, nenes i adolescents amb obesitat tenen un major risc de patir altres afeccions cròniques de salut i malalties: asma, apnea de la son, problemes en ossos i articulacions, diabetis tipus 2 i malalties de cor. També tenen més risc de patir aïllament social, depressió i baixa autoestima.

El sobrepès infantil està íntimament vinculat al sedentarisme i la dificultat dels menors per realitzar l’exercici mínim diari necessari, entre el que s’hauria d’incloure el desplaçament actiu als centres escolars i l’activitat física a l’entorn de barri.

El soroll impacta en el nostre sistema nerviós autònom i endocrí, i dona lloc a canvis en la freqüència cardíaca, la pressió arterial i l’alliberament d’hormones associades a l’estrès, com el cortisol. Diversos estudis han observat una associació entre la contaminació acústica i el deteriorament de la funció cognitiva, pertorbacions hormonals, inclosa la diabetis, accident cerebrovascular i problemes de salut mental, com la depressió i l’estrès [6].

A Europa es calcula que el soroll provoca més de 72.000 hospitalitzacions i 16.600 morts prematures a l’any i, tot i que calen més estudis per confirmar-ho, hi ha dades que suggereixen que el soroll pot ser un factor de risc per al desenvolupament de problemes de comportament i atenció en nens i nenes. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’exposició al soroll pot ser una de les causes prevenibles de sordesa en la infància [7].

La contaminació atmosfèrica provocada per vehicles i activitats industrials, l’asfalt del paviment, que reté la calor i impermeabilitza el sòl, i la proximitat entre edificis, que no permet alliberar la calor, generen les anomenades “illes de calor urbanes”. Tots aquests factors, units a la manca d’espais verds (parcs, arbres) i blaus (mar, rius, estanys, fonts), provoquen increments de temperatura amb greus efectes sobre la salut, especialment en nens i nenes i gent gran.

Diferents estudis demostren, d’altra banda, l’efecte amortidor dels espais naturalitzats enfront de l’augment de temperatura i mortalitat a les ciutats. I cada vegada hi ha més evidències que el verd urbà és beneficiós per a la salut mental i cardiovascular (per reducció de l’estrès) de la població, així com per al neurodesenvolupament en nens i nenes [8]. Els efectes del canvi climàtic suposaran, a més, un veritable repte en relació al confort climàtic a les ciutats, llevat que prepararem i adaptem edificis i espais públics urbans al previsible augment de les temperatures i la major incidència d’onades de calor [9].

L’actual context d’emergència sanitària generada per la pandèmia de COVID-19 ha posat de manifest la importància clau de la mobilitat sostenible per reduir el trànsit, la contaminació, el soroll, etc. Durant el confinament, a causa del menor ús dels vehicles de combustió i la reducció de l’activitat, la pol·lució va disminuir notablement i visible a tota Espanya; per exemple, els nivells de NO2 es van desplomar a les principals ciutats del país, amb una reducció que s’ha quantificat en un 58% [10]. Lamentablement, un cop represa l’activitat post-confinament, els nivells de contaminació s’han incrementat de nou, arribant als nivells pre-confinament. A més, estudis publicats en els últims mesos suggereixen que l’exposició crònica a contaminació de l’aire pot haver contribuït a un major risc de mort o complicacions de salut a causa de la COVID-19 [11], [12], [13]. Tot això posa en evidència la necessitat de canvis estructurals, amb transformacions profundes en els sistemes de mobilitat i de logística que fem servir, que permetin una reducció de la contaminació de manera sostinguda en el temps.

La pandèmia també ens obliga a reduir la transmissió de la COVID-19 en l’entorn educatiu. La guia «Mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut davant COVID-19 per a centres educatius en el curs 2020-2021», dels Ministeris d’Educació i Sanitat en col·laboració amb les comunitats autònomes, planteja la necessitat de crear entorns escolars segurs implantant, entre moltes altres mesures, aquelles que permetin limitar els contactes a les hores i llocs d’entrada i sortida de les classes. Això suposa adoptar decisions que ampliïn la disponibilitat d’espai físic d’estada i trobada en els accessos de les escoles, juntament amb altres línies d’intervenció per fomentar una mobilitat activa i saludable, i reduir el risc de contagi.